Colección: Monografías
Idioma: Valenciano
El Col·legi D´advocats de Sueca
A hores d´ara ja en són unes quantes les monografies publicades sobre els col·legis d´advocats espanyols, especialment dels fundats durant l´Antic Règim. Una altra cosa és la seua història sota l´administració liberal. Els Estatutos Generales de 1838 suposen l´entrada d´aquestes corporacions en l´esfera de la justícia i de l´associacionisme contemporani, cosa que passava per la unificació normativa de tots els col·legis, com a exigència de l´igualitarisme inherent als nous temps. Carles Tormo va llegir la seua tesi doctoral el 1998, sobre el Col·legi d´Advocats de València, i des d´aleshores ençà ha dedicat gran part de la seua investigació a la reconstrucció de la figura del jurista en el trànsit entre les dues èpoques; des de la seua formació universitària fins a l´exercici davant dels tribunals. En aquesta obra l´autor s´apropa al món del corporativisme dels advocats espanyols amb motiu d´una normativa deficient i per a uns objectius que mai van quedar suficientment clars. La conseqüència serà un sostingut conflicte entre els lletrats i els diferents col·legis en relació, especialment, amb el que era l´exercici en règim d´exclusivitat en segons quines demarcacions i seus judicials.
Pròleg de Javier Palao Gil 9
INTRODUCCIÓ. Nous temps per a la justícia i l’advocacia 19
PRIMERA PART
L’advocacia a la Ribera Baixa
ELS ADVOCATS DE LA RIBERA BAIXA EN L’ANTIC RÈGIM 27
CONTEXT JURÍDIC I INSTITUCIONAL 33
El partit judicial de Sueca 34
El Jutjat de primera instància de Sueca 40
ELS ESTATUTOS PARA EL RÉGIMEN DE ABOGADOS DEL REINO, DE 1838 42
REQUISITS PER A L’EXERCICI DE L’ADVOCACIA EN 1841 48
SEGONA PART
Fundació i estructura del Col·legi d’Advocats de Sueca
LA FUNDACIÓ DEL COL·LEGI D’ADVOCATS DE SUECA 63
INCORPORACIÓ EN EL COL·LEGI SUECÀ 66
Altes o ingressos 66
Una transitorietat en la col·legiació voluntària 68
Baixes i sancions 72
Nombre d’individus 77
EL GOVERN DEL COL·LEGI 80
La seu del Col·legi 80
Junta Particular o de Govern 81
Junta General 90
ELS ALTRES COL·LEGIS D’ADVOCATS VALENCIANS 106
TERCERA PART
La defensa dels drets
LA RESIDÈNCIA COM A CONFLICTE O LA HISTÒRIA D’UNA LLUITA PERMANENT 111
Situació inicial 112
Vicente Linares y Linares 115
Un personatge bel·ligerant: Matías Román Carbonell 116
La Llei Orgànica del Poder Judicial de 1870 128
L’ofensiva del Col·legi d’Advocats de València 134
Manuel Valls Sacristán 140
Solució final 145
ELS ADVOCATS DE POBRES I D’OFICI 148
Sentit i sistemes de designació 148
Un recorregut al llarg del temps 152
VIDA PÚBLICA I CORPORATIVA 157
Comunicació entre institucions 162
Defensa de la professió 163
Associacionisme 167
Política, religiositat i mutualisme 171
CONSIDERACIONS FINALS
COM A PUNT DE PARTIDA 177
AMB LA CONVENIÈNCIA I ELS BENEFICIATS, ELS GREUGES I ELS AGREUJATS 181
NOUS TEMPS, NOUS REPTES I PROPÒSITS 186
FONTS I BIBLIOGRAFIA 191
APÈNDIXS 197
(0 Comentarios)
